dijous, 24 d’agost del 2017




PROBLEMAS CON LOS ALQUILERES DE INMUEBLES URBANOS

Una de las consultas más habituales en los bufetes de Abogados sin duda,  son las efectuadas por propietarios de viviendas o locales arrendadas que presentan problemas con sus inquilinos.
Hay que mencionar que la Ley 29/94 de Arrendamientos Urbanos nos permite solicitar la finalización y rescisión del contrato de arrendamiento y recuperar la  posesión de los inmuebles arrendados cuando concurran alguno de los siguientes supuestos: - Impago de las rentas mensuales u otras cantidades asimiladas ( Basuras, suministros, etc). / - Subarriendo o cesión sin consentimiento del arrendador. / - Por actividades Molestas, nocivas, insalubres, peligrosas o ilícitas. / - Cuando el inmueble deje de estar destinada a su uso. / - Cuando el inquilino esté en la vivienda o local sin título o contrato alguno (precario).
Una vez finalizada sin éxito la vía de negociación y amistosa con los arrendatarios, es necesario destacar que través de la vía judicial y siguiendo el proceso marcado por la Ley de Enjuiciamiento Civil, podemos obtener una solución a los problemas existentes.
Siempre es conveniente que consulten con un Abogado especialista en la materia, para que una vez estudiada y revisada la documentación existente se ejercite la acción judicial más conveniente para cada caso.

Lleida, Julio de 2.017.

Santiago Chico Balcells
ICALL 1.371
973 20 86 11 / 687 449 888
santi.chico@advocatslleida.org

divendres, 21 d’abril del 2017

 
L'ACCIÓ DIRECTA DEL TRANSPORTISTA EFECTIU.

La Llei 9/2013, de 4 de juliol, que va modificar les lleis d'ordenació dels transports terrestres i Seguretat Aèria en 2013, va introduir en la seva disposició addicional 6ª, la "Acció directa contra el carregador principal en els supòsits d'intermediació". Es tracta d'una acció directa de cobrament que legítima al transportista efectiu a anar contra "el carregador principal i tots els que, si escau, l'havien precedit en la cadena de subcontractació".

L'objecte de la introducció d'aquesta acció és la protecció del transportista efectiu, únic legitimat "ad causam" per exercitar-la, amb la introducció d'una garantia per al cobrament de la prestació de transport, en cas d'impagament del preu del transport per qui ho hagués contractat.

Aquesta reforma ve influenciada pels precedents internacionals, com l'article L. 132-8 del Codi de Comerç (Loy Gayssot L 98-69 de 6 de febrer de 1998) a França i l'article 7 ter del Decret legislatiu 286/2005 a Itàlia , ambdues amb la mateixa acció directa del transportista efectiu.

En la doctrina jurisprudencial estatal, a conseqüència d'aquesta reforma,  existeixen opinions diverses, i en algunes ocasions fins i tot contràries. Encara que la recent Sentencia de la Audiència Provincial de Saragossa, admet clarament el fet que un carregador pugui acabar pagant dos cops un mateix viatge. Malgrat tot haurem d'esperar llavors al fet que el Tribunal Suprem s'encarregui de la unificació de la doctrina i acabi amb aquesta situació d'inseguretat jurídica.

La conclusió més clara que podem extreure  és que a partir d'aquesta modificació els carregadors han de prestar més atenció a la contractació general, i que en els casos de subcontractació haurien verificar, per exemple, que el portador contractual hagi realitzat el pagament al transportista efectiu. .

Lleida, Abril del 2.017

dimecres, 21 de desembre del 2016

LA UE falla contra la Banca: haurà de tornar tot per les clàusules sòl

21 Desembre 2.016

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea obliga els bancs espanyols a retornar íntegrament tots els diners de les clàusules sòl cobrats de més, des de l’inici del préstec, i no només a partir del 9 de maig del 2013. Els jutges de Luxemburg han fet pública aquest dimecres una sentència que contradiu la recomanació de l’advocat general del Tribunal i la justícia espanyola de limitar en el temps la devolució dels diners als consumidors per protegir l’estabilitat del sistema financer.

Les clàusules sòl són aquelles que fixaven un topall mínim d'interessos que els clients d'hipoteques havien de pagar. Aquestes clàusules han impedit que els afectats es beneficiessin de la caiguda de l'Euríbor, principal índex de referència per a la majoria de les hipoteques a l'Estat.
Aquest revés judicial pot costar als bancs de l’Estat entre 5.000 i 7.000 milions d’euros. Aquestes clàusules irregulars, en la lletra petita dels contractes, obligaven els hipotecats a seguir pagant uns interessos mínims, tot i que els tipus haguessin caigut fins al 0% o en negatiu.

“La jurisprudència espanyola que limita en el temps els efectes de la declaració de nul·litat de les clàusules sòl dels préstecs hipotecaris a Espanya és incompatible amb la legislació comunitària”, adverteixen els jutges de Luxemburg. Aquesta “limitació”, afegeix la seva sentència, “fa que la protecció dels consumidors sigui incompleta i insuficient” i, per tant, “no és un mitjà adequat i eficaç per aturar l’ús de les clàusules abusives”. El Tribunal dóna la raó a la Comissió Europea, que havia alertat que permetre que els bancs es quedin amb els diners cobrats entre el 2009 i el 2013 "serà un incentiu econòmic clar i evident" perquè continuïn imposant als seus clients aquestes clàusules abusives.
La justícia europea replica l’espanyola que “la declaració judicial del caràcter abusiu d’una clàusula ha de tenir com a conseqüència el restabliment de la situació en què es trobaria el consumidor si no hagués existit aquesta clàusula”. I és que tot i que el Tribunal Suprem espanyol va declarar abusives la majoria d’aquetes clàusules, en va limitar la compensació: només es tornarien els diners cobrats a partir del 9 de maig del 2013. Finalment, però, els jutges de Luxemburg obliguen a retornar els diners també amb efectes retroactius, des del 2009. Segons càlculs del Banc d’Espanya, aquesta sentència suposarà un revés d’entre 5.000 i 7.500 milions d’euros per als bancs.

Finalment, els jutges rebutgen l’opinió del seu advocat general, Paolo Mengozzi, que el 13 de juliol havia assegurat que "la limitació en el temps dels efectes de la nul·litat de les clàusules sòl incloses en els contractes de préstec immobiliari a Espanya és compatible" amb la legislació comunitària. Mengozzi va defensar que calia "ponderar", fer equilibris, "entre la protecció dels consumidors i les repercussions macroeconòmiques associades amb l'amplitud amb què es van fer servir les clàusules sòl". Excepcionalment, doncs, tornar només els diners cobrats després del 2013 no suposa "trencar l'equilibri en la relació existent entre el consumidor i el professional" bancari, havia assegurat. Les sentències del Tribunal confirmen l’opinió de l’advocat general en dos de cada tres casos, però aquest dimecres els jutges l’han desestimada.

dilluns, 5 de desembre del 2016



 

Hisenda prohibeix els pagaments en efectiu superiors a 1.000 € a partir de l'1 gener 2017.


LLEIDA, 5 DE DESEMBRE DE 2.016

El límit actual permès per Hisenda per als pagaments en efectiu es reduirà dels 2.500 € a tan sols 1.000 € a partir de gener de 2017.

Es prohibeixen d'aquesta forma els pagaments superiors a aquesta quantitat en metàl·lic, monedes o bitllets, amb targeta, amb xec al portador ...

Segons llei actual, cap persona podrà pagar en efectiu per un bé o servei a una empresa per un import igual o superior a 2.500 €, igual que ni cap empresa podrà realitzar cap pagament igual o superior a 2.500 € a una persona física, passant a ser aquest límit a 1.000 € a partir de gener de 2017.

Es prohibeix per tant el pagament en efectiu les operacions que superin aquest límit en què alguna de les parts intervinents actuï en qualitat d'empresari o professional.

Quan el pagador sigui una persona física sense domicili fiscal a Espanya, per exemple, turistes, i que no actuïn com a empresari o professional, el límit puja fins a 15.000 euros.

La limitació dels pagaments en efectiu no afectarà les operacions entre particulars o entre particulars i entitats financeres.

L'objectiu és clar, incrementar la recaptació de l'Agència Tributària en teoria a mercè de la lluita contra el frau fiscal i l'economia submergida.

No obstant això, és molt possible que el resultat no sigui l'esperat, ja que el limitar d'aquest manera dràstica a màxim 1.000 € el pagament en efectiu sobre operacions comercials en què intervé un comerç, empresa o un treballador autònom podria empènyer encara més a l'economia submergida.

divendres, 2 de desembre del 2016

Una sentència obliga a retornar l'IRPF de la prestació per maternitat

Decisió històrica del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, que no genera jurisprudència però obre la porta a que altres contribuents reclamin la devolució de l'impost

Una recent sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, declara que la prestació per maternitat que abona la Seguretat Social està exempta de l'IRPF. La decisió contradiu el criteri de l'Agència Tributària. L'efecte de la sentència se circumscriu al litigi i no genera jurisprudència, però obre la porta a que altres contribuents que hagin cobrat la prestació per maternitat des de 2012 reclamin la devolució de l'IRPF.

En el cas de la sentència, la justícia ha donat la raó a una dona que va reclamar a Hisenda que li tornés els més de 3.100 euros que havia pagat per la prestació de maternitat. La dona va presentar la demanada el 2014.

Quan una treballadora té un fill té dret a 16 setmanes de baixa, que pot compartir amb el pare. Durant aquest període, la Seguretat Social és qui abona el sou a través de la prestació de maternitat, que equival a la base de cotització. L'Agència Tributària sempre ha defensat que aquesta ajuda ha de tributar a l'IRPF com a rendiment de treball, un argument que ara ha tombat la justícia.