L'ACCIÓ
DIRECTA DEL TRANSPORTISTA EFECTIU.
La Llei 9/2013, de 4 de juliol, que va
modificar les lleis d'ordenació dels transports terrestres i Seguretat Aèria en
2013, va introduir en la seva disposició addicional 6ª, la "Acció directa
contra el carregador principal en els supòsits d'intermediació". Es
tracta d'una acció directa de cobrament que legítima al transportista efectiu a
anar contra "el carregador principal i tots els que, si escau, l'havien
precedit en la cadena de subcontractació".
L'objecte de la introducció d'aquesta acció és la protecció del transportista efectiu, únic legitimat "ad causam" per exercitar-la, amb la introducció d'una garantia per al cobrament de la prestació de transport, en cas d'impagament del preu del transport per qui ho hagués contractat.
Aquesta reforma ve influenciada pels precedents internacionals, com l'article L. 132-8 del Codi de Comerç (Loy Gayssot L 98-69 de 6 de febrer de 1998) a França i l'article 7 ter del Decret legislatiu 286/2005 a Itàlia , ambdues amb la mateixa acció directa del transportista efectiu.
En la doctrina jurisprudencial estatal, a conseqüència d'aquesta reforma, existeixen opinions diverses, i en algunes ocasions fins i tot contràries. Encara que la recent Sentencia de la Audiència Provincial de Saragossa, admet clarament el fet que un carregador pugui acabar pagant dos cops un mateix viatge. Malgrat tot haurem d'esperar llavors al fet que el Tribunal Suprem s'encarregui de la unificació de la doctrina i acabi amb aquesta situació d'inseguretat jurídica.
L'objecte de la introducció d'aquesta acció és la protecció del transportista efectiu, únic legitimat "ad causam" per exercitar-la, amb la introducció d'una garantia per al cobrament de la prestació de transport, en cas d'impagament del preu del transport per qui ho hagués contractat.
Aquesta reforma ve influenciada pels precedents internacionals, com l'article L. 132-8 del Codi de Comerç (Loy Gayssot L 98-69 de 6 de febrer de 1998) a França i l'article 7 ter del Decret legislatiu 286/2005 a Itàlia , ambdues amb la mateixa acció directa del transportista efectiu.
En la doctrina jurisprudencial estatal, a conseqüència d'aquesta reforma, existeixen opinions diverses, i en algunes ocasions fins i tot contràries. Encara que la recent Sentencia de la Audiència Provincial de Saragossa, admet clarament el fet que un carregador pugui acabar pagant dos cops un mateix viatge. Malgrat tot haurem d'esperar llavors al fet que el Tribunal Suprem s'encarregui de la unificació de la doctrina i acabi amb aquesta situació d'inseguretat jurídica.
La conclusió més clara que podem extreure és que a partir d'aquesta modificació els carregadors han de prestar més atenció a la contractació general, i que en els casos de subcontractació haurien verificar, per exemple, que el portador contractual hagi realitzat el pagament al transportista efectiu. .
Lleida, Abril del 2.017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada